El PAPA A OCEANIA (2-13 set)

Papua Nova Guinea, Timor i Indonèsia

El papa Francesc va de visita pastoral a Papua Nova Guinea, a Timor i a Indonèsia a on volia anar el 2020 però la pandemia del covid-19 ho va impedir. Hauria estat el segon Papa en fer-lo, després de Joan Pau II el maig de 1989, quan també va visitar el que avui és Timor Oriental juntament amb Corea, l’illa Salomó i Tailàndia. Va tornar a Papua el 1995 per la beatificació de Peter To Rot, catequista i mártir el 1945 amb 33 anys. 

Papua és una monarquia parlamentària al nord d’Austràlia, a l’illa Nova Guinea i moltes més al voltant. S’han trobat restes arqueològiques de 60.000 anys aC. No hi ha més dades d’aquells temps fins el segle XIX amb la arribada allà dels navegants portuguesos i espanyols. Hi ha 836 llengües natives i una població que supera els 5 milions  d’habitants. Un terç de la població té creences indígenes i la resta és cristiana, un terç d’ells catòlics. 

Joan Pau II, a l’homilia de l’Eucaristia a Mount Hagen, pronunciada en pidgin, un dialecte de l’anglés parlat pels natdius de la regió, saludava als asistents pertanyents a molts grups diferents, amb diferents costums i idiomes i també als fills i filles de l’Església i en particular a vosaltres, fidels de la Montanya Hagen, que s’han dedicat especialment a la Santíssima Trinitat. I al comiat de l’Eucaristia va fer un acte de comanda a la Mare de Déu. 

Els "maristes"

Allí va fer una breu crònica històrica recordant que després del fracas dels primers intents d’evangelització, es va desenvolupar una activitat missionera ininterrumpuda des de finals del segle passat (XIX). Els missioners del Sagrat Cor van portar l’Evangeli a Nova Bretanya i a la costa sud de l’illa de Nova Guinea. Uns anys més tard, els pares “verbites” van comenzar a evangelitzar la costa nordest de Nova Guinea i els “maristes” a l’illa Bougainville.

 

D’aquestes àrees missioneres originals van surgir cinc vicariats apostòlics: Rabaul, Papua, Nova Guinea Oriental, Nova Guinea Central i les illes Salomó del Nord. El 1966 es va establir la jerarquia a Papua Nova Guinea, en reconeixement de la maduresa asolida per l’Església local. Avui hi ha quatre sucursals metropolitanes amb catorze diòcesis. Els cardenals electors a Oceania són a Papua John Ribat, MSC, n. 9-II-1957. A Timor Oriental Virgilio do Carmo da Silva, SDB, n. 27-XI-1967. A Indonèsia Ignatius Suharyo Hardjoatmotjo, n. 9-VII-1950. 

Amb ocasió de l’independència de Timor oriental, el Papa Wojtyla va escriure un missatge per als qui es disposaven a entrar al concert de les nacions lliures de la Terra i finalitza el missatge acudint a l’assistència divina i a l’intercessió de Maria Immaculada, a la que amb tanta estima invoqueu amb el títol de "Mare de Déu d’Aitara".

Indonèsia és una República amb més de 17 mil illes i uns 300 milions d’habitants. És el més poblat del món i el de més musulmans.

l'homo erectus

Les restes de l’homo erectus anomenat “home de Java” sugereix que fou habitat fa 2 milions d’anys. Des del segle VII dC va florir el poderós regne naval de Srivijaya com a resultat del comerç i les influències de l’hinduisme i del budisme importats. Els primers vestigis de poblacions musulmanes són del segle XIII al nord de Sumatra. Gradualment altres àrees indonesies van adoptar l’Islam, i des de finals del segle XVI és la religió dominant a Java  Sumatra. 

La invasió i l’ocupació japonesa durant la 2GM va acabar amb el domini neerlandès i va donar alé al moviment d’independència previament suprimit pels japonesos  i reconegut el 1949. L’inestabilitat política i econòmica, l’agitació social, la corrupció i el terrorisme han frenat el progrés. Tot i que les relacions entre diferents grups religiosos i ètnics són prou harmonioses, el descontament de varies minories i la violència continuen sent problems en algunes regions. 

El 1994 Joan Pau II va nomenar el primer cardenal indonesi al jesuïta Julius Riyadi Darmatmadja (n. 1934), arquebisbe a Jakarta i el 2010 Benet XVI va acceptar la seva renúncia per complir 75 anys. 

Concili Vaticà I

A Indonèsia, com a Itàlia, Panamà i Brasil hi són les “Esclaves del Sagrat Cor” fundades per la napolitana Caterina Volpicelli (+1894 amb 55 anys), quan l’invasió garibaldina, la persecució dels maçons i la dispersió dels jesuïtes que van ser alguns desafiaments per l’apostolat en aquell temps. Alhora es feia a Roma el Concili Vaticà I (1869 - 1870) mentre un grup d’anticlericals realitzava paral.lelament el "Anticoncili dels lliure pensadors". Va ser en aquest context en que Caterina va decidir començar la seva obra apostòlica amb dotze dones fundant les “Esclaues del Sagrat Cor”. Al morir, Lleó XIII va dir d’ella: “Ha mort una santa, una santa” i Benet XVI la va canonitzar l’abril de 2009.