El Papa a Luxemburg i Bèlgica

26-29 setembre 2024

                                 

Francesc ha acceptat l’invitació dels respectius caps d’Estat i de les autoritats eclesiàstiques per visitar ambdós països. El viatge entra en el marc del 600è aniversari de la fundació de la Universitat de Lovaina, fundada el 1425. 

El viatge comença amb una visita de vuit hores a Luxemburg i es reuneix amb el gran duc, les autoritats i amb la comunitat catòlica a la Catedral de Nostra Senyora. A la nit arriba a Brussel.les per una visita de tres dies durant la qual es rebut pel rei Felip de Bèlgica al Castell de Laeken, i es reuneix amb les autoritats, el clergat a la Basílica del Sagrat Cor i també amb diverses universitats catòliques del país. Dels 451.000 habitants de Luxemburg, més del 86% són catòlics. 

Al Martirologi o Santoral romà hi ha santa Cunegunda de Luxemburg, esposa del Emperador Enric II (†1024 amb 51 anys) del qual alguns critiquen la seva política de comprometre la llibertat de l’Església, tant per servir-se’n d’ella pel seus fins polítics com ajudant-la i afavorint-la. El Papa Bonifaci VIII els va coronar a Roma el 14 de febrer de 1014. Ntra Sra de la Consolació es la Patrona de Luxemburg, així com de Turín i del Piamonte i que es venera des del s. IV i n¡hi han 400 temples, 20 monestirs, nombrosos pobles, plaçes i carrés a ella dedicats. És consol dels afligits des de que el país era desolat després de la guerra dels 30 anys, les plagues i la fam. L’imatge és a la catedral. Mª Rosa (Mª dels Dolors) Molas i Vallvé, de Reus (†1876 amb 61 anys), va fundar una Congregació religiosa amb aquesta advocació. Joan Pau II, al canonitzar-la el 1988, va dir que “ha anunciat al món la misericòrdia del Pare (…) un missatge de consolació i d’esperança". 

Entre els cristians belgues destacables segons el santoral vaticà ens trobem que el Papa Urbà IV va fer extensiva a tota l’Església la festa belga del Corpus el 8-IX-1264. Tenia llavors la cort a Orbieto, prop de Bolsena on es va produir el miracle de la Sagrada Forma que va regalimar i xopar els corporals amb sang de Crist a la basílica de santa Cristina, mentre celebrava Missa un sacerdot turmentat per dubtes de fe. El Papa va encarregar a Tomàs d’Aquino i a Bonaventura que componguessin els textos litúrgics. Mentre es llegia en veu alta els de l’Aquinate, Bonaventura va anar trencant els seus papers. 

Juliana de Mont Cornillón o de Lieja (†1258 amb 66 anys), belga, monja agustina, abadessa e instrument de Déu per fomentar la devoció eucarística del Corpus. Benet XVI va parlar d’ella (Aud Gral 17-XI-2010) recordant que Lieja era un “cenacle eucarístic” doncs hi havia grups femenins de dones que vivien juntes, dedicades al cult eucarístic y a la comunió freqüent.

Julia Billiard (†1816 amb 65 anys), belga que fundà les “Germanes de Ntra Sra” dedicades a l’educació de joves i a la formació de profesors. Al final de l’etapa del Terror i amb la persecució tenia obstacles per desenvolupar la seva Congregació a la diócesi de Amiens i el mateix bisbe li va demanar que se n’anés i a Namur va prosperar ràpidament. Fou canonitzada per Pau VI en 1969. 

Damià de Molokai (†1899 amb 59 anys), Jozef Veuster, belga, era religiós dels Sts Cors de Jesús i Maria que va poder realitzar el somni de la seva vida d’anar de missioner. Va fer-ho suplint a un company malalt destinat a Hawai. A Honolulu fou ordenat sacerdot i va demanar anar a Molokai on s’enduien els leprosos. A la canonització per Benet XVI va asistir Audrey Toguchi, habitant de Hawai de 80 anys que va sanar de càncer de pulmó, cosa certificada com inexplicable pels científics i reconeguda pel Papa com un miracle atribuït a l’intercessió del pare Damià. 

No es preveu pel moment cap encontre oficial de Francesc amb alts càrrecs de les institucions europees. Diumenge al matí presidirà una gran Eucaristia a l’aire lliure a l’estadi «Rei Balduino» on s’espere l’assistència de 35.000 persones. 

L’última visita papal va ser de Joan Pau II el 1995 visitant Brussel.les per la beatificació del pare Damià. Ja havia estat el 1985 de visita pastoral.