A PORTUGAL

A la JMJ del 1 al 6 d’agost del 2023

Francesc viatja a la República portuguesa para assistir a la JMJ a Portugal, nom que sembla provenir de Porto ja que a l’antigor romana es deia Porto Galliae perquè recalaven habitualment allà els de les Galies. En 1143 va aconseguir la seva independència del Regne de Lleó amb el tractat de Zamora i l’aprovació del papa Alexandre III amb la Bula “Manifestis probatus” de 1179. Després va haver-hi les topades amb el Regne de Castella que negava la validesa del seu l’independentisme. 

La població es cristiana des del segle VIII, quan el Concili de Braga de 561 va decretar el cristianisme com a religió oficial. Eran temps de sant Martí Dumio (†580 amb 65 anys) tingut per apòstol dels suevos, amb capital a Braga, un poble indomable i el terror de Roma, que va assolar Europa des del Rhin al Miño, extenent-se per Galícia i Portugal fins conquerir Sevilla a la Bética. Martí era oriünd de Panònia, Hongria i va emigrar a Galícia per cristianitzar als seus compatriotes els suevos que procedien de Panònia. A “finis terrae” va ser alhora bisbe i abat del monestir de Dumio que va fundar. Jordi és Patró de Portugal com ho és també de Catalunya, Aragó, Anglaterra, Geòrgia, Gènova i dels “boys scouts”. 

El santoral o Martirologi romà recull bona quantitat de sants i beats portuguesos al llarg de la Història. Irene (†653), era una noble portuguesa, tan bella com pietosa, a qui el jove Britaldo, prendat d’ella li va demanar matrimoni però ho  va rebutjar. El joven ho va acceptar però poc després, Remigi, mestre d’Irene, que va intentar seduir-la, va anar correns a contar al jove que Irene aviat seria mare. Aquest, boig de ràbia, la va matar al sortir de l’església i va llençar el seu cos al riu. La van trobar a la riba del Tajo, devant la vila de Scalabis que des de llavors es anomenada Santarem (Santa Irene).

Senorina (†980) és una portuguesa parenta del bisbe sant Rosendo, educada per la seva tia Gudina, abadessa de Vieira, a la que va succeir. Després va fundar a Braga el monestir de Basto. Rosendo (†977 amb 70 anys) era nebot del rei Ordoño II, fill del comte Gutiérrez Méndez de Celanoya, i va ser benedictí nombrat bisbe amb 18 anys per succeir al seu oncle Sabarico a la seu de Mondoñedo.

Sancha de Portugal (†1229), beata, era filla del rei Sancho I de Portugal, germana de les beates Teresa i Mafalda. No va voler casar-se, es va retirar a Jerabrica on va acollir als primers franciscans i després va fundar el monestir de Cellis on va morir. Teresa (†1250) va ser esposa del rei Alfons IX de Lleó, germana de Sancha, filles de Sancho I de Portugal i netes de Ramon Berenguer. El matrimoni, amb tres fills, va ser declarat nul (1196) per impediment de consanguinitat. Va tornar a Coïmbra on va restaurar un antic monestir i va establir una comunitat cistercenca on va ingressar. Mafalda (†1257 amb 73 anys), beata, germana de Teresa i també filla del rei Sancho I de Portugal, va ser esposa del rei Enric I de Castella encara que el matrimoni també fou anulat per parentiu i així va poder ser monja. Va introduir l’observança cistercenca al seu monestir d’Arouca.

Gonzal d’Amarante (†1259 amb 70 anys), beat, va ser un portugués, eremita i alhora bisbe i abat que se’n va anar 8 anys de peregrinació a Terra Santa. A la tornada, el nou abat, el seu nebot, havia deixat de ser pastor i era llop i així Gonzal es va retirar a una ermita. Després es va fer dominic i al final de la seva vida va demanar permis per viure un altre cop en una ermita, on era visitat per multitud de persones que, atretes per la seva fama de santedat, anaven a demanar-ne la seva intercesió i els seus consells. Va tenir moltes aparicions de Maria i en les seves mans va morir. Hi ha moltes històries sobre els balls i festes que organitzava perquè les noies trobessint marit i per aixó és Patró dels que busquen bon cònjuge.

Pere de Guardao (†1505) era un portugués, franciscà cuiner al convent de Madeira. Isabel (†1336 amb 66 anys) era filla de Constança i Pere III d’Aragó, neta de Jaume I “el Conqueridor” i naboda-neta de sta Isabel d’Hongria. Durant la seva infància a València va tenir com a tutora a la seva tia l’Emperatriu Constança de Grècia. Casada als 15 anys amb el rei Denís de Portugal, que era mal educat i infidel, i amb qui va tenir 2 fills, Alfons i Constant, futura reina de Castella. Els fills bastards no van fer més que exercitar la seva paciència i fidelitat, sempre sembradora de pau entre els seus. Va viure com a Terciària franciscana i una volta viuda es va retirar els últims 11 anys al convent que havia fundat.

Joan de Déu (†1550 amb 55 anys) és un portuguès que durant 40 anys va fer de tot: pastor, llaurador, militar de Carles V, bracer, venedor de llibres, però a Granada va sentir predicar a Joan d’Àvila i es va quedar trastornat. Es va fer el boig, va ser tingut per boig, la boigeria cristiana de deixar-ho tot per haver trobat el tresor que és Crist i els malalts. Fou evocat per Erasm de Rotterdam a l’«elogi de la boigeria». Al 1537 va fundar a Granada l’Ordre Hospitalaria de sant Joan de Déu (OH), una de les Òrdres laïcals més antigues a l’Èsglésia. Té la finalitat d’assistir corporal i espiritualment als malalts. Com és una Ordre laïcal, la majoria dels seus membres són “germans”, laïcs,  però l’Ordre té la facultat de contar amb els clergues necessàris per l’assistència espiritual dels malalts i de les seves propies comunitats.

Nuño de santa Maria Alvares Pereira (†1431 amb 71 anys), és un noble portugués, fill del gran Prior de l’Ordre Hospitalaria de sant Juan. Va ser un gran militar amb una potent espasa que es conserva i que porta a la creu una flor de lis i el nom de Maria. Era cap militar i al 1385 va vèncer l’invasió castellana a la batalla de Valverde. Amb la seva generositat va contribuir a la construcció de molts temples i convents i, un cop viudo, va ingresar carmelita a Lisboa prenent el nom de fra Nuño de santa María. Va ser canonitzat al 2009 per Benet XVI.

Màrtirs a Brasil són 40 jesuïtes, màrtirs al 1570, d’ells 32 portuguesos, tots joves universitaris que navegaven com missioners a Amèrica; el seu vaixell fou asaltat per pirates enemics de la fe i van ser llançats al mar a cop d’espasa i llança; només es va salvar el cuiner que els pirates es reservaren pel seu servei. 

La Verge de Fàtima es va aparèixer al 1917, del 13 de maig al 13 d’octubre, a Llucia, Francesc i Jacinta, tres pastorets portuguesos de Leyria, a 130 km de Lisboa i 800 mts d’altura. Francesc volava al cel dos anys després i de seguida Jacinta amb 10, tal com els havia anunciat Maria. Llucia moria al 2005 amb 97 anys, després d’una llarga vida com a monja de les dorotees d’Oport que mai no va sortir de la clausura i allí se li apareguè Maria 4 anys després d’ingresar al convent i li va comunicar la Gran Promesa dels cinc primers dissabtes i al 2023 ha sigut celebrat el 98º aniv d’alló. Les seves restes es van traslladar el 19-II-2006 de Coimbra a Fàtima, posades al costat de les de Francesc i Jacinta. En 2010 va estar Benet XVI amb motiu del 10è aniv de la beatificació de Jacinta i Francesc i a la homilia de la Missa celebrada a Terreiro do Paço va comentar que “Portugal s’ha guanyat un lloc gloriós entre les nacions pel servei prestat a la difusió de la fe: a les cinc parts del món, hi ha Esglésies particulars nascudes gràcies a l’acció missionera portuguesa”.

Antoni de Padua (†1231 amb 36 anys) va nèixer a Lisboa i als 27 anys es va fer franciscà que volia anar a convertir infidels a Àfrica mogut al veure els cadàvers de 5 franciscans martiritzats en Marrakesh, els cosos dels quals havien sigut traslladats a Portugal. Eren Adyuto, Otó (sacerdot), Bernat de Calvi i Pere de Sangemini (diàca), decapitats pel sultá amb la seva cimitarra. Havien sigut enviats per Francesc d’Asís a Al-Andalus i a Al-Magrib. Benet XVI (Aud Gral 10-II-2010) va recordar d’Antoni, entre altres coses, que la seva predicació, davant la manca de sensibilitat dels cristians de llavors amb els pobres, anava encaminada a sensibilitzar-los.

Bartolomeu Fernandes dos Màrtirs (†1590 amb 76 anys), canonitzat al 2019, va nèixer a Lisboa. Era dominic, bisbe de Braga que va participar al Concili de Trento. Fou elegit per organitzar l’Índex de llibres prohibits. Era partidari de fer la correcció fraterna en secret als heretges en comptes d’enviar-los al Sant Ofici. Va ser acceptada la seva renúncia de bisbe per tornar al seu convent.

Verísim, Màxima i Julia eren germanes a Lisboa, màrtirs amb Dioclecià. Epitaci i Basileu van ser sacerdots a Braga i màrtirs. Pere va ser el primer bisbe de Braga, mártir i Ovidi va ser també bisbe de Braga al segle II, i qui va batejar a santa Librada i a les seves 8 germanes nascudes al mateix part. Girald (†1109) fou un altre bisbe de Braga i va morir de visita pastoral a Bornos, lloc llunyà de la seva seu. Era monjo cluniacenc francès portat a Toledo pel bisbe d’aquella seu perquè el va nomenar director del cor de la catedral.