FRANCESC A HONGRIA

28 – 30 Abril 2023

Hongria és un dels 27 països que conformen l’Unió Europea i és un territori pel que han passat o s’han instal.lat molts pobles des de l’antigitat, com els celtes, els romans, els huns, els eslaus, els gépits i els àvars. El gran príncep Árpàd (845-907 amb 62 anys) va fundar Hongria al segle ix. El seu besnét Esteve I va accedir al tron l’any 1000 i va convertir el país al cristianisme. Després de la derrota magiar a la batalla de Mohács fent front als otomans, gran part d’Hongria es va integrar a l’Imperi otomà durant 150 anys (1541-1699). Després Hongria es va integrar als dominis dels Habsburg i més tard va formar part de l’Imperi austríac, dins del qual va obtenir autonomia des de 1867. 

Al final de la 1GM va haver de signar el Tractac de Trianon que li va suposar la perdua de més de dos terços del seu territori. A la 2GM el país va lluitar al bàndol del anomenat «Eix» i també va patir importants pèrdues materials i humanes. Entre 1947 i 1989 Hongria va estar regida per un govern socialista, un període en què va ser el centre de l’atenció mundial per la Revolució de 1956 i per la pionera obertura de la seva frontera amb Àustria en 1989, fet que va accelerar el col.lapse del Bloc comunista. Des de 1989 és una República parlamentaria i és un destí turístic important, doncs atrau més de deu milions de visitants cada any. 

Ntra Sra «Alba Real» és la Patrona de Hongria, venerada al santuari marià fundat pel rei sant Esteve. Al final de la dominació turca, a Hongria hi havia més de 100 santuaris marians, un d’ells Mariapócs, a la diòcesi de ritu bizantì. Joan Pau-II va fer una referència a aquest santuari (àngelus, 14-VIII-1988) l’Any marià en que solia anar mentalment per tots els santuaris del món fent «peregrinacions ideals» que deia ell. I va recordar que els ulls de l’imatge van plorar durant una celebració eucarística. L’Emperador Leopold es va portar l’imatge a Viena i mai més es va retornar a la seva aldea originaria; es va donar una copia que en 1715 va tornar a plorar i lo mateix en 1905. 

Sant Esteve (†1038 amb 63 anys) era rei hongarès, cap dels magyars, tribu d’origen asiàtic assentada al Danubi. Casat amb Gisela de Baviera, beata, filla de sant Enric l’Emperador i en segones nupcies amb Adelaida de Polònia qui li va ajudar a ser batejat amb el fill Vaik. El Papa Silvestre II el va coronar al Nadal de l’any 1000 i li va concedir poders per crear bisbats i nomenar dignataris, unint l’Estat i l’Església. Va morir a Buda. 

Santa Margarida (†1270 amb 28 anys) era hongaresa, filla del rei Bela IV i Maria de Lascaris, al nèixer va ser oferida a Déu pels seus pares demanant l’alliberament d’Hongria dels tàrtars que l’assolaven. Va profesar com dominica i amb 20 anys es va traslladar amb altres al monestir acabat de construir pel seu pare a l’illa del Danubi. Germana de ss Yolanda i Cunegunda, va ser canonitzada per Pius XII en 1943. 

Santa Isabel d’Hongria (†1231 amb 24 anys) va ser exemplar esposa i mare i un cop viuda es va fer terciària franciscana. La seva filla Gertrudis, abadessa, és beata. Isabel fou expulsada del seu castell per l’usurpador, el seu cunyat, i va estar vivint com podia, filant i cosint, acompanyada per 2 donzelles. Feia servir el mant (l’únic que li quedava) que li va regalar sant Francesc. Va practicar l’amor preferencial amb els humils i atribulats. Els últims 3 anys va viure a l’hospital que havia fundat, curant, sirvint, fent els treballs més repugnants i assistint a moribunds. En el 7é centenari (juliol 2007) del seu naixement, Benet XVI va escriure una carta al Primat d’Hongria manifestant que és un espléndid testimoni per moltíssimes persones, fins i tot no cristianes, a tota Europa. 

Sant Pere Tomàs (†1366 amb 61 anys) va ser un frare carmelita, Nunci a Hongria i Patriarca de Constantinoble. Va lluitar amb l’espasa i la ploma contra els infidels i contra els bizantins. Es diu que mentre era Procurador General de l’Ordre Carmelita, cap al 1351, la Mare de Déu se li va aparèixer i li va prometre la perpetuïtat de l’Ordre. Fou cofundador de la facultad de Teologia a l’Universitat de Bolonya. 

Verge de les llàgrimes

A la Catedral de Gyor a Hongria està actualment la miraculosa pintura, una imatge anomenada “Verge de les llàgrimes”, on la va portar el bisbe de Clonfert, obligat a fugir d’Irlanda per la persecució dels anglesos liderats per Oliver Cromwell. A l’església irlandesa dedicada a sant Patrici, en 1697 va plorar (com la de Siracusa) durant 3 hores. L’advocació original era «Consol dels afligits». A Hongria va tornar a plorar llàgrimes i sang durant una Missa i molts van poder veure el miracle, sacerdots i laics, alguns luterans, calvinistes i un rabí d’una sinagoga jueva. En 1947, en el 250è aniversari, es calcula que va haver uns 100 mil pelegrins per venerar l’imatge. Joan Pau II la va visitar en el seu viatge pastoral en 1991 i va comentar la seva alegria pel recient restabliment de les relacions diplomàtiques entre la Santa Seu i Hongria. Les hongareses ciutats de Kaposvár i Miskolc tenen la catedral dedicada a l’Assumpció de Maria al cel en cos i ánima. 

Els radicals fraticelli

Sant Joan de Capestrano (†1456 amb 70 anys) era un frare franciscà que va reunir un gran exércit a Hongria per derrotar als turcs que volien prendre Belgrad i va lluitar per sometre als fraticelli, branca contestataria dels franciscans, enfrontats amb els “observants” i com anaven vestits com sant Francesc amb hàbit gris, els “bons” van canviar l`habit per portar-lo marró. Joan era molt vanidós i va voler vèncer aquest vici cavalcant una temporada en un pobre ase i assegut del revés, amb un barret de paper que portava rotulat “soc un miserable pecador”. Per descomptat no passava desapercebut i la gent le llençava escombraries i li xiulava. El seu zel intransigent segueix molt criticat, com ho va ser durant la seva estada a Bohèmia on va lluitar contra els husites, els seguidors de Joan Hus que demanava combregar amb les dos espécies i va ser cremat a la foguera. Va morir de la pesta que assolava el campament militar hongarés.

Benet XVI no va viatjar a aquest país però durant el seu ministeri petrí va fer prou vegades referències aprofitant esdeveniments hungaresos. Al mòn esportiu tenen molta consideració pels seus èxits al waterpolo, natació, esgrima, futbol, atletisme, handbol, etc. 

El lema del viatge pastoral de Francesc es “Crist és el nostre futur” i primordialment vol estar amb joves, emigrants i membres de l’Església local. És un país amb sense religió oficial i un 39% de població católica.