FRANCESC AL CONGO I SUDÀN

31 Gener - 5 Febrer 2023

     

Francesc viatja al Congo i al Sudan des de avui, 31 de gener, al 5 de febrer, viatge ajornat pels problemes del genoll del Papa ja que el seu metge s’ho havia prohibit. 

La República Democràtica del Congo, amb la capital a Kinsasa, és un dels 54 països que hi ha a Àfrica i és l’oficialment francòfon més poblat del planeta. El seu origen es remonta al segle XV amb l’arribada dels primers migrants bantus. El rei Leopold II de Bèlgica va iniciar una brutal colonització que va deixar entre 5 i 10 milions d’homes, dones i nens assessinats. En 1960 va aconseguir l’independència, es va anomenar Zaire sota l’ègida del dictador Mobutu Sese Seko qui va arruïnar l’Economia del país. Quan va caure es va iniciar una guerra civil que va degenerar en conflicte continental fent necessaria l’intervenció de la ONU i va deixar uns 4 milions de morts. Avui dia el cristianisme és la religió majoritària doncs són un 80% dels habitants.

 

El Sudan és una República amb capital a Khartum que al nord comparteix frontera amb Egipte i el Nilo ho creua tot de sud a nord. En 2011 es va separar el sud formant la República del Sudan del Sud. La seva població procedeix d’africans de llengua nilo-sahariana i de migrants de la península aràbiga. Es diu que el 70% de la població que antigament era animista, avui dia és cristiana degut, entre altres causes, al treball evangelitzador de Daniel Comboni.

 

En 2018, el 23F era divendres de la primera setmana de Quaresma i Francesc va convocar Jornada especial d’oració i dejuni per la pau davant els tràgics conflictes prolongats en diferents llocs del món, de manera especial “per la població de la República Democràtica del Congo i del Sudan del Sud (…) Com en ocassions anteriors semblants –va dir el Papa Bergoglio– invito també als germans i germanes no catòlics i no cristians a unir-se a aquesta iniciativa en la modalitat que considerin més oportuna”. 

En 2019 missions salesianes van dir que Àfrica té 54 països, més de 2.000 llengües i més de 1.200 milions de persones. Un continent ple de riquesa i de persones que treballen per canviar el seu futur. Un continent que no podem reduir-ho a guerres, fam i infermetats. ACNUR va informar que en 2019 miliones de vides corrien perill a causa d’una fam declarada al Sudan del Sud. La seva població fuig espantada a altres països, com Nigèria i Somàlia, demanant menjar per no defallir. Les tases de desnutrició superen, en alguns casos, el 75%. 

A l’Àfrica subsahariana hi ha quasi uns 30 miliones d’infectats pel VIH, dels que el 60% són dones. 

Daniel Comboni († 1881 amb 50 anys), canonitzat per Joan Pau II en 2003, va ser el primer bisbe d’Àfrica Central, veu profètica que va anunciar a tota l’Església, sobre tot a Europa, que havia arribat l’hora de evangelitzar els pobles d’Àfrica. Va participar com a teòleg al Concili Vaticà I. Va fundar una colònia antiesclavista i la seva primera missió a Àfrica “per regenerar Àfrica a través d’Àfrica” amb els que serien anomenats els combonians i les combonianes. Va morir en Khartum on va compençar la seva obra evangelitzadora que no pas ha mort. 

Josefina Bakhita († 1947 amb 74 anys), canonitzada per Joan Pau II en 2001, fou venuda i revenuda moltes vegades als mercats sudanesos d’El Obeid i de Khartum, va patir les humiliacions i sufriments físics i morals de l’esclavitud. Comprada pel Consul italià, al dia següent no manifestava cap mala actitud o enuig i va fruir d’un clima d’afabilitat i cortesia, tot i que enyorava la seva família. El consul va haver de tornar a Itàlia i amb ell va anar Josefina. El 9 de gener de 1890 va rebre els Sagraments de l’iniciació cristiana i cantava per dins l’alegria de ser filla de Déu. Després va ingressar al Institut canosià de Sta Magdalena. A Schio (Vicenza, Itàlia), ond va viure molts anys, tothom l’anomena encara «la nostra Mare morena».