FRANCESC A BARHEIN

Del 3 al 6 novembre

Francesc, tot i no estar encara ben recuperat del genoll, fa el seu 39è viatge apostòlic de tres dies al Regne de Barheim buscant aliats per la fraternitat interreligiosa. És la 58a nació visitada pel Papa que des de 2002 és una monarquia hereditària, un país amb més de 30 illes, a la costa oest del golf pèrsic. Els seus habitants van ser els primers en convertir-se a l’Islam el 628 dC i el 2011 va començar una rebel.lió inspirada en la “primavera àrab” entre els xiïtes que són majoria i anti sunnites. Per enfortir el diàleg amb l’Islam, Francesc mantindrà un encontre amb el Consell musulmà d’ancians a la mesquita del palau reial y a més amb Ahmad al Tayyeb, gran Iman d’Al Azhar, l’institució més prestigiosa de l’Islam sunnita. 

L’Emir Hamad Al Khalifa és ara el Rei que va succeir al seu pare Isa Al Khalifa el 1999, i va introduir àmplies reformes i va garantir l’aplicació dels drets humans. La revolució iraniana de 1979 va repercutir aquí a l’any següent i el 81 es va constituir el clandestí «Fron per a l’alliberament Nacional» i l’Iran va reivindicar algunes illes per la qual cosa l’Emirat va signar un acord de defensa amb l’Aràbia saudita. En 1996 el govern va detindre a 29 persones acusades de promoure la República islàmica i es va acusar a l’Iran de ser el seu promotor. En 2011-12 es van fer les rebel.lions que reclamen el final de la monarquia junt a exigir més llibertat política i respectar els drets humans. 

Catedral, obra de Kiko Argüello

A Bahrein se celebra anualment la cursa de F1 i el món cristià aquí té la seva història des dels inicis del cristianisme i avui dia, el dia 10-XII és l’aniversari de la consagració en 2021 de la catedral de «Ntr Sra de Arabia» que el dia anterior va tenir l’inauguració civil amb l’assistència del Rei de Bahrein que va regalar el solar de 9.000 mts². El 19 de maig de 2014 va visitar al Papa Francesc al Vaticà i li va regalar una maqueta de la catedral en construcció i el 2021 el va invitar a viatjar al seu país. 

Entre el rastre dels cristians cal recordar a Bartomeu o Natanael, un dels dotze apòstols, qui per uns va predicar a l’Índia arribant a traduir al hindú l’Evangeli de Mateu però segons altres, va anar a Etiòpia i Aràbia i segons un tercer grup, va morir màrtir escorxat a Armènia. 

Cosme i Damiàn, eren laics Una tradició diu que eran d’Aràbia, on van apendre la Medicina. Tots dos sembla que curaven sense cobrar res pels seus serveis i van ser martiritzats amb els seus germans Antimo, Leonci i Euprepi el 297. S’els té com a Patrons de metges, farmacèutics i cirugians. 

Es pot afirmar que en tot l’Orient de l’Imperi romà la persecució de Dioclecià duran 21 anys (284-305) es va encegar en un aferrissat combat contra els cristians a Aràbia, Palestina, Fenícia, Mesopotàmia, La Cilícia, Galàcia, el Ponto, Paflagonia, Capadòcia i altres regions de l’Àsia proconsular. 

Eugeni i Macari van ser sacerdots a Aràbia, màrtirs amb Julià “l’apòstata”, quan anaven camí de Pèrsia. Ciril, Aquila, Pere, Domicià, Rufo, Menandro, Zenón i Zenas (el seu esclau) van ser martiritzats a Filadèlfia d’Aràbia. 

Asteri (†362) va ser un bisbe de Petra, ahir Aràbia, avui Jordània, i era arrianista fins el Sínode de Sàrdica (Sofia) el 347 i des de llavors es va dedicar a desemmascarar als seus antics correligionaris. Constanci ho va desterrar al desert de Líbia. 

Panteno era un baró apostòlic d’Alexandria, pare de l’Església del s. III que abans havia sigut un estoic però va acabar apasionat per la Paraula de Déu i va ser missioner a l’Orient (Índia o Aràbia). Després va ser director de l’escola d’Alexandría i el seu ensenyament va ser oral així que no va deixar res escrit.

Aretes, príncep àrab, i 348 comp., són màrtirs a Yemen el 523 pel tirà rei jueu Dunaan. Eren etíops migrats d’Axum que van travessar el Mar Roig e i van imposar el seu domini a Aràbia sobre jueus i àrabs. Alguns martirologis diuen que van ser 4.299 els màrtirs haguts aleshores. 

Dionís (†265 amb 95 anys), va ser Patriarca d’Alexandria i anomenat “el gran” per sant Basili i altres SSPP i sant Atanasi li diu “doctor”. Era fill de família principal de l’Aràbia Feliç.