A MONGÒLIA (31-VIII a 4-IX)

Al 2003 el primer bisbe catòlic

Mongòlia és un Estat sobirà, sense accés al mar, situat a Àsia Oriental i que limita amb Rússia al nord i amb Xina al sud. La seva capital es Ulan Bator, on viu la meitat de la població. 

Temujin (†1227 amb 60 anys), va succeir al seu pare als tretze anys com a cap tribal, va saber disciplinar a la seva gent i unificar sota el seu comandament a tots els mongols als vint-i-cinc anys i llançar-se a la conquesta del món. L’any 1206 va formar l’Estat mongol i fou proclamat gran rei de l’Imperi mongol amb el nom de Gengis Kan. Ell i els seus succesors més immediats van conquerir pràcticament tot Àsia i la Rússia europea, enviant exércits fins i tot a l’Europa Central o al sudest asiàtic. Gengis Kan va promulgar la "Yassa", una llei general que regia la vida ciutadana establint mesures específiques relacionades amb la situació i els drets de les dones: va prohibir el segrest de les dones i les va autoritzar accedir a l’exércit i que poguessin ocupar diversos llocs militars, entre ells la defensa del camp de batalla. El net de Gengis Kan, Kublai Kan, qui va conquerir Xina i va fundar la Dinastia Yuan (1279-1368), va guanyar gran fama a Europa a causa dels escrits de Marc Polo. 

L’Imperi mongol, que va dominar gran part d’Àsia durant el segle xiii, va perdre la seva independència al ser anexionat per la Dinastia Qing, des de mitjans del segle xvii fins a 1911, que va recuperar breument l’independència. després al 1919 les tropes xineses van ocupar la capital. En 1921, amb l’ajuda de l’Unió Soviètica, es va tornar a independitzar i tres anys més tard es va proclamar l’actual República Popular de Mongòlia, instaurant una democràcia popular. Després de la dissolució de l’URSS en 1991, va aprovar una Constitució lliberal que va marcar la transició a la democràcia representativa. 

El xamanisme mongol s’ha practicat ampliament al llarg de la Història del que avui és Mongòlia, i encara que poc a poc va cedint al budisme tibetà, el xamanisme continua practicant-se. Els kazakhs de Mongòlia occidental i alguns pobles turcs al país s’adhereixen tradicionalment a l’Islam. 

Innocenci V (†1276 amb 52 anys), va ser el primer frare dominic elegit Papa, successor de Gregori X i al seu breu pontificat va estendre el cristianisme a Mongòlia, batejant als 3 ambaixadors que li enviés Gengis Khan. Urbà V (†1370 amb 60 anys), beat, Papa a Avignon sent monjo benedictí, va emprendre un alte cop l’evangelització de Mongòlia, a més de Bulgària, Ucraïna, Bòsnia, Albània i Lituània, amb l’ajuda dels frares franciscans i dominics. 

Durant el segle xx, el govern comunista va reprimir les pràctiques religioses i va tancar gairebé els més de 700 monestirs budistes a Mongòlia i va matar al menys a 30.000 persones, de las quals 18.000 eren lames. El nombre de monjos budistes es va reduir de 100.000 en 1924 a 110 en 1990. 

La caiguda del comunisme al 1991 va restaurar la pràctica pública de les religions i segons el grup de missioners cristians, Baranabas Fund, el nombre de cristians va aumentar de només quatre en 1989 al voltant de 40.000 a partir del 2008 i al 2003, un missioner de les Filipines va ser nomenat el primer bisbe catòlic a Mongòlia.

A Joan Pau II, en 2003, se li va plantejar la possibilitat d’anar a inaugurar la catedral catòlica de Ulan Bator, la capital mongola però no es va arribar a fer. Al maig de 2010 Benet XVI va rebre al Vaticà al ambaixador plenipotenciari quan celebraven el 20è aniv de la instauració de la democràcia a Mongòlia  i manifestant l’agraïment pel suport del govern per garantir la llibertat religiosa. 

Al àngelus del 27 d’agost, una setmana abans del viatge, Francesc demana oracions pels fruïts que puguin haver per la seva visita pastoral a aquest país que reconeix és un petit poble de Déu ja que tan sols son uns 1.500 fidels, 5 esglésies i la catedral.