FRANCESC AL CANADÀ

                                   Francesc visita Canadà

Francesc visita Canadá del 24 al 30 de juliol sent la 4ª visita pastoral d’un Papa a aquest país. La fa com a gesto de demanar perdó a les comunitats indígenes pel escàndol després de les denúncies d’abusos i de morts de molts milers d’infants natius; el desencadenant fou la troballa de 1.100 restes de menors d’edat en els terrenys de l’antiga residència escolar de l’Escola residencial indígena Marieval, a la provincia de Saskatchewan i a l’Escola de Kamloops. L’Església catòlica canadenca va assumir la responsabilitat sobre els fets, demanant disculpes formals.

 

Un Informe de 2015 de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, organisme creat pel Govern canadenc en 2008, va declarar que es va cometre un genocidi cultural en que més de 4.300 nens van morir en aquestes escoles. Al voltant de 150.000 nens indígenes van ser separats de les seves famílies i inscrits en aquestes escoles entre 1830 i 1996. 

Canadà és el segon país més extens del planeta després de Rússia. El nom "Canadà" prové de l’arrel iroquesa kanāta que significa «poblat», «asentament» en l’actual ciutat de Quebec. Estudis arqueológics i genétics comproven la presència humana al nord del Yukón fa 26.500 anys i al sud d’Ontari fa 9.500. 

El territori va ser habitat per diversos grups de població aborigen durant mil.lenis. Des de finals del segle XV, numbroses expedicions britàniques i franceses van explorar al llarg de la costa atlàntica, on més tard es van establir. En 1867, Canadà es va constituir com un domini federal que va donar peu a un procés d‘autonomia que va culminar en 1982. 

La Constitució del país no estableix cap religió d’Estat oficial i el pluralisme religiós és una part important de la seva cultura política. Abans de la colonització europea, les religions aborígens eren en gran part animistes o xamàniques, amb una intensa reverència tribal pels esperits i la Natura. Amb la colonització europea va arribar el cristianisme en les seves diverses versions i pel que fa al catolicisme cap ressenyar una sencilla llista de cristians modèlics, treta del martirologi romà (nv 2002).

Maria de l’Encarnació Guyart Martin (†1672 amb 71 anys), canonitzada en 2014, a qui Joan Pau II va nomenar “Mare de l’Església catòlica a Canadà”. Nascuda a Tours, i sent viuda, va ingresar a les Ursulines i va fundar la primera casa de les Ursulines a Quebec. Va aprendre les llengües natives, l’iroquès, el montanyenc, l’algonquí i l’huró. 

Francesc Montmorency-Laval (†1708 amb 85 anys), canonitzat també en 2014, va ser el primer bisbe a Quebec i va evangelitzar fins el golf de Mèxic. Aquell territori canadenc era llavors la “nova França” i va ser allí el que Agustí de Canterbury a la Bretanya, Ciril i Metodi als eslaus o Bonifaci a Germania. 

Santuari de sant Josep a Montreal

Andrè Bessette va ser un religiós canadenc de la Congregació de la Santa Creu, canonitzat en 2010 i mort a Montreal. La seva tomba és al santuari de sant Josep de Montreal que ell mateix va manar construir a la Muntanya Royal. Andrè era humil i amic dels pobres i els afligits. Va nèixer amb problemes de salut i els seus pares el van batejar el mateix dia que va nèixer pensant que no sobreviuria i va morir amb 91 anys en 1937. Va ser admès a la Congregació a instancies del bisbe doncs havia sigut rebutjat inicialment per la seva mala salut. Es va dedicar principalment a ser porter del col.legi de Ntra Sra de les Neus. Al seu funeral, dia amb molt dolenta meteorologia, va acudir un milió de persones. El dia del seu aniversari són més de dos mil els pelegrins a l’oratori de sant Josep a Muntanya Royal. 

Katharine Tekakwitha (†1680 amb 24 anys), canonitzada en 2012, era filla d’un cap indi, pagà, i d’una mare algonquina cristiana, de la tribu dels Mohawks, els “pell roig”, en una aldea de l’Estat de Nova York. Als quatre anys va quedar orfa doncs tota la seva família va morir de la virola i ella mateixa va quedar amb la salut molt trencada; va anar perdent la vista i la seva cara va quedar coberta de cicatrius. Batejada amb 20 anys quan havien arribat els jesuïtes, llavors va començar un vertader martiri per part dels seus familiars, pagans. Soportava tota mena d’insultos, colps i pedrades. Quan asistia a Missa els diumenges, els seus parents la deixaven sense menjar en tot el dia. Fou coneguda més tard com "el lliri dels mohawk".

Aconsellada pel pare Lamberbille, va fugir a 300 km, a territori canadenc prop de Montreal. Allí va treballar fins que va morir. Benet XVI va dir que “en ella, fe i cultura s’enriqueixen recíprocament (…) santa Kateri, protectora de Canadà i primera santa amerindia, et confiem la renovació de la fe en els pobles originaris i en tota Amèrica del Nord”. Moria mentre la seva cara es tornava angelical, sense cicatrius i de bellesa celestial. 

Joan Pau II va tenir una Litúrgia de la Paraula amb els indis de Canadà al Santuari dels màrtirs canadencs i a l’homilia va citar a Kateri Tekakwitha. Els màrtirs canadencs són Joan de Brebeuf, Isaac Jogues i companys (†1642-49), 6 jesuïtes francesos, grup canonitzat en 1930. Van haver de enfrontar-se amb la superstició, la violència i el canibalisme a l’evangelitzar els natius de les tribus bel.licoses dels hurons, iroquesos i algonquins. Isaac va ser sacrificat pels iroquesos a l’actual Estat de New York i Joan pels hurons prop del Canadà.

 

Per altra part, al Canadà es va fundar la “Comunitat de la Senyora de tots els pobles", coneguda com l’«Exércit de Maria» que ha sigut excomunicada pel papa Francesc, a instàncies de l’episcopat canadenc. Aquesta advocació mariana “Senyora de tots els pobles" és una rèplica de la d’Amsterdam on es va aparèixer la Mare de Déu amb aquesta advocació. La vident, Isje Johanna Peerdeman ("Ida") va morir en 1996 a l’edat de 90 anys. El bisbe de Harlem-Amsterdam, Mons. Bomers, i el seu auxiliar, Mons. Punt, van autoritzar la veneració de Maria amb aquest títol. En 2002 el bisbe de la diòcesi, al declarar sobrenaturals els esdeveniments, va dir que l’aparició és una "ajuda per entendre els signes dels temps i viure més fidelment l’Evangeli". 

els inuit

Joan Pau II en 1984 va tenir un encontre amb les amerines i els inuit al santuari de santa Ana de Beaupré. Parlant-los de tu, els va dir que “sense perdre res de la teva identitat cultural, vas compendre que el missatge cristià estava destinat a tu per Déu, com als altres. Aquí, a Sainte Anne de Beaupré, en aquesta mateixa terra on muntes les teves tendes tots els anys. Vens aquí en pelegrinatge, per pregar a santa Anna, a qui anomenes, de manera tan commovedora, la teva avia. El vostres avantpassats venien a resar aquí sovint, després que els “huronians” fessin el seu primer pelegrinatge allà en 1671 i els “micmacs” en 1680.

Afagia el Papa Wojtyla que “et preocupa el desenvolupament de la teva identitat india, la teva identitat “inuit” i el destí dels teus fills i nèts. No obstant, no rebutgis el progrés de la ciència i la tecnología (…) però desitja controlar el seu futur, preservar les seves característiques culturals, implementar un sistema escolar que respecti els seus idiomes”.