sábado, 11 de septiembre de 2021

FRANCESC A HONGRIA

Al Congrés Eucarístic de Budapest


Aquest 12 de setembre de 2021, Francesc reprèn els viatges pastorals després de la aturada a causa de les mesures sanitàries degudes a la pandèmia mundial del covid-19, i viatja a Hongria per celebrar la clausura del Congrés Eucarístic a Budapest. Joan Pau II va anar en agost de 1991. 

Hongria és un pais amb llarga història de cristianisme implantat segons la metodologia de la Cristiandat anterior i posterior a l’edat mitjana. Esteve (†1038 amb 63 anys) fou el primer rei cristià d’Hongria i va ser coronat pel papa Silvestre II al Nadal de l’any 1000, concedint-li la diadema imperial, la procesional i els poders per crear bisbats i nomenar dignataris, unint en una sola realitat l’Estat i l’Església i així allunyar-se del Evangeli. 

Al Imperi romà, els fills de Constantí van ser els primers a sentir-se responsables de combatre el paganisme  encara que llavors no era una prohibició absoluta. Després Teodosi va oferir al Papa l’estructura de l’Estat al seu servei a canvi d’aconseguir el poder que le donava aquesta religió sobre la seva gent. Un dels costums que marcaren l’importància de l’Església cristiana al Imperi va ser la coronació de l’Emperador per part del Papa o del Patriarca, que li donava la tan buscada legitimitat, encara que l’Emperador fos un usurpador. El primer en rebre la coronació va ser l’Emperador oriental Lleó I de mans del Patriarca de Constantinoble en el 457. 

A l’actual Hongria, en el 453 va morir Atila, on havia tornat al retirar-se després de la “derrota” a Itàlia quan pretenia conquistar Roma. Al riu Po, on havia acampat, va tenir una entrevista amb el Prefecte Trigecio, el Cònsul Avieno i el Papa Lleó I “magnus” després de la qual es va retornar al est europeu. Els hongaresos, magiars, segons opinen alguns, són descendents dels Hunos, fills d’Atila. Al segle X l’Emperador bizantí i el Papa de Roma van oferir la corona al rei magiar Vajk, nom al que va renunciar el primer rei cristià i es va fer anomenar Esteve. 

Llavors Hongria era un tros de Panonia, antica regió, provincia de l’Imperi romà, territori al sud del Danibi i que abraçava també les actual països de Croacia, Serbia, Bosnia-Herzegovina, Eslovenia, Austria i Eslovaquia. 

El Concili Vaticà II, sota la batuta de l’Esperit Sant, va assenyalar, per recuperar la fidelitat a l’Evangeli, l’abolició d’aquella metodologia de la Cristiandat, amb les corresponents intromissions de l’Estat a la vida de l’Església i de l’Església a les estructures estatals. Joan Pau II va intentar ajudar a fer-ho realitat i deixava escrit que “ha passat ja la situació d’una «societat cristiana» (NMI, 40). “Amb un estil específicament cristià (…) la relació amb la societat civil haurà de configurar-se de tal manera que respecti l’autonomia i les competències d’aquesta última” (NMI, 52). 

Recorreguent el santoral, es pot dibuixar una dinàmica de l‘història del cristianisme a Hongria. En els primers segles hi va haver molts homes i dones màrtirs a Panonia que abraçava l'avui Hongria ja que hi havia cristians i cristianes però, com la sal i el llevat, pocs, tal com ensenyava Jesús. Pocs segles després la dinàmica va esdevenir amb altre metodología contraria que considera cristiana la societat encara que els ciutadans no siguin creients ni practicants.

Llorens de Brindisi (†1619 amb 60 anys) era un napolità caputxí que a la batalla de 1601 entre Hongria i els turcs, va conduir l’exèrcit cristià encara que sense més armes que el crucifix. Benet XVI (Aud Gral 23-03-2011) va parlar dell. 

Joan de Capistrano (†1456 amb 70 anys) fou un franciscà, patrò del capellans castrenses que segueix sent molt criticat per intentar reconstruir l’identificació de religió i política i per el seu cel intransigent amb els husitas que demanaven que l’Església donara la comunió eucarística amb les dues especies, pa i vi, i deixara de prohibir el beure la sang de Crist. També havia reunit un gran exèrcit a Hongria per derrotar als turcs que volien prendre Belgrad en 1456. 

Margarita (†1270 amb 28 anys), filla del rei Bela IV, va profesar com a dominica i s’hen va anar al monestir acabat de construir pel seu pare en l’illa del Danubi.

 

Frumenci va ser un príncep poderós d’Hongria i ho va deixar tot per ser frare dominic i va acabar màrtir en 1242 amb els tàrtars. 

Budapest

Isabel d’Hongria (†1231 amb 24 anys), neboda de sta Eduvigis, va ser exemplar esposa i mare de 3 fills. Va practicar l’amor preferencial als humils i atribulats i els últims 3 anys va viure a l’hospital que havia fundat, curant, sirvint, fent els treballs més repugnants i assistint als moribunds. Benet XVI (Aud Gral 20-X-2010) va parlar d’ella i al 7è centenari del seu naixement (juliol 2007), va escriure una carta al Primat d’Hongria. 

Ladislao (†1095 amb 55 anys) va ser un rei d’Hongria, piadós, despullat de tota ambició personal i es va obstinar en que els bàrbars invasors coneguessin el cristianisme. A més va proposar a Roma la canonització del rei Esteve. 

Gerard Sagredo era un benedictí que va ser el primer bisbe de l’hongaresa Csanad, i va acabar màrtir en 1047 amb 67 anys, sent apedregat i rematat amb una llança clavada al pit.

Zoerard (o Andreu) y Benet eran ermitanys a Hongria traslladats des de Polònia per invitació del rei Esteve. Andreu va morir en 1031 i el seu successor Benet, tres anys més tard, fou assassinat per uns lladres. 

Metodi († 885 amb 70 anys) va ser un monjo grec que va evangelitzar Panonia així com també Moràvia, Txèquia, Bohèmia i Polònia.

Angelari (†s IX), deixeble de sant Metodi, fou un bisbe búlgar que va treballar a Panonia, Moràvia i a Bulgària a partir del 885. 

Polió, Eusebi i Tibal són màrtirs a Hongria amb Dioclecià (s IV). Polió va ser cremat viu davant el governador de Sirmio. 

Martí Dumio o de Braga (†580 amb 65 anys), natiu de Panonia, va ser apòstol dels suevos, que van envair Europa des de l’est fins l’Atlàntic i van posar la capital a Braga. 

Santuari de Mariapócs

Ntra Sra Alba Real es venera al santuari fundat pel rei Esteve. És la patrona d’Hongria i va ser proclamada Magna Domina Hungarorum. A la fi de la dominació turca, hi havia a Hongria més de 100 santuaris marians. 

Un d’ells és Mariapócs, a Hajdudorog, diòcesi de ritu bizantí i al qual Joan Pau II va visitar al agost de 1991, i va recordar que allí s’havia iniciat el reso del ángelus que ara fa tota l’Església mundial i on en 1696 va començar la seva impronta quan els ulls de l’imatge començaren a vessar llàgrimes durant una celebració eucarística i en 1715 els ulls de l’imatge copia van tornar a vessar llàgrimes i el mateix va ocòrrer en 1905. L’imatge original fou traslladada a la catedral de Viena. Durant l’àngelus del diumenge 14-VIII-1988, va fer una referència al santuari, en aquell any marià en el qual solia anar mentalment per tots els santuaris del món en les seves “peregrinacions ideals”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario