DOMUND 2025

Jornada per l’evangelització dels pobles.

19 octubre 2025, Diumenge XXIX del TO (cicle C)

Aquest diumenge 18 d’octubre 2025 és el penúltim diumenge d’octubre i l’Església cel.lebra, com cada any, la Jornada Mundial del Domund o de la Propagació de la Fe. L’idea la va tenir Paulina Jaricot (†1862 amb 63 anys), beatificada el 2022. Se li va ocorrer un dia al arribar cansada a casa seva; s’en va anar a la cuina i va demanar a la serventa que li comptara alguna cosa amena; ho va admetra a canvi d’ajudar-la a acabar el que estava fent. El germá de Paulina, sacerdot, va agafar l’idea i es va difondre entre els seus amics rectors. Avui la col.lecta és en totes les parroquies del món. Paulina a Roma, ho va comptar al Papa Gregori XVI que va beneïr l’iniciativa. El cura d’Ars li va profetitzar gran èxit en la empresa peró no sense molts sacrificis. 

El Domund vol ajudar anualment a actualitzar l’afany apostólic que Déu posa als seus fills batellats que han de ser membres actius per portar l’Evangeli a tot el món, la qual cosa no és monopoli del missioners sinò tasca de tot cristià. 

El Concili recorda que “l’Església catòlica no rebutja res del que hi ha de veritable i sant en aquestws religions perquè no poques vegades reflecteixen un centelleig d’aquella Veritat que il.lumina tots els homes” (…) Les religions al prendre contacto amb el progrés de la cultura, s’esforsen per respondre aquests problemes amb nocions més precises i amb llenguatge més elaborat. Així a l’hinduisme... al budisme... així també les altres religions que es troben per tot el món” (NAe, 2).

El pare de Marco Polo, Nicolau, i l’oncle Mafeu van arribar a Bojaria, la ciutat més bonica de Pèrsia, a on va anar un emissari d’Alan, el senyor del Llevant, enviat pel gran senyor de tots els tàrtars del món, Kublai Khan, i davant la seva sorpresa per veure homes llatins per aquells paratges, els va dir: “Senyors, us adverteixo que el gran senyor dels tàrtars mai havia vist un llatí i té gran desitge de travar coneixement amb ells”. Kublai Khan els va nomenar embaixadors davant el Papa i va manar que Cogatai fos el seu acompanyant, portant les seves credencials escrites en turc. El gran senyor de tots els tàrtars demanava al Papa que lenviés fins a cen savis de la cristiandat que sapiguessin les set arts, que sapiguessin discutir als idòlatres i als gentils que tots els ídols que tenien en les seves casess eren obres del diable i que sabessin provar per raonaments que la llei cristiana és millor que la d’ells (MARC POLO. Viatges (8ª ed). Espasa-Calpe, col. “Austral”. Madrid 1983, pp. 15-17). 

Déu actua a la Història del món amb la nostra col.laboració lliure per arribar a tothom. Joan Pau II, mirant l’est asiàtic, observa que és el continent més poblat del món però l’Església ha recollit modestíssims fruits (…) l’imatge de la vida dels occidentals, identificats amb la civilització cristiana, “és més aviat un antitestimoni” que bloqueja l’aceptació de l’Evangeli. 

L’abril 1998 va ser el Sínode asiàtic dels bisbes, la 3ª cita continental previa al Gran Jubileu de l’any 2000. El pare Félix Anthony Machado, encarregat del continent asiàtic al Pontifici Consell pel Diàleg Interreligiós va recordar que “la segona evangelització, portada a terme al segle XVI, els missioners no van comprendre bé l’identitat religiosa d’Àsia, al considerar que tantes i tan diverses religions eren un obstàcle que calia combatre. D’aquesta actitud s’en van derivar no poques conseqüències negatives i a l’Església catòlica no li hauria costar tant adaptar-se a la cultura asiàtica que és tan profundament religiosa. Un altre seriós obstàcle per la difusió del cristianism, va afegir, va ser la colonització que va correr aparejada amb l’evangelizació i encara avui cada gesto de l’Església s’interpreta per molts no cristians a la llum d’experiències passades”. 

 Jesús diu que “encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat. Des del recent Concili Vaticà II l’Església ja s’ha obert per acollir a tothom i afirma que desitja respectar les religions no cristianes com afirma a Nostra aetate (NAe, 1965) dient que “no rebutja res del que hi ha de vertader i sant (…) musulmans (…) jueus (…) hinduistes i budistes o d’altres religions”.  

Després del Sínode sobre Amèrica Joan Pau II escriu que “cal que l’Església a Amèrica il.lumini (…) animant als ciutadans, tant als catòlics com als altres homes de bona voluntat” (EcAm, 63, 67). Després el Sínode sobre Àsia, a l’Exh. Ecclesia in Asia (EcA, 1999) diu que “els pobles d’Àsia se senten orgullosos dels seus valors religiosos i culturals típics  com per exemple l’amor al silenci i a la contemplació, la senzillesa, l’harmonía, el desaferrament, la no violència, l’esperit de treball dur, de disciplina i de vida frugal, i la set de coneixement i investigació filosòfica (…) Tot aixó indica una intuïció espiritual innata i una saviesa moral típica de l‘ànima asiàtica que constitueix el nucli al voltant del qual s’edifica una crecent conciència de «ser habitant d’Àsia»” (EcA, 6). 

Fent realitat aquell “aneu a tot el món” que Jesús té encomenat als seus, el Vaticà fa dècades que envia Missatges anuals del Pontifici Consell pel diàleg interreligiós quan els budistes celebren la seva festa de la Vesakh a l’abril-maig; la seva festa budista més important.  

Benet XVI a Verbum Domini (VD, 2010) diu que “el Verb de Déu ens ha comunicat la vida divina (…) La seva Paraula no nomès ens concerneix com a destinataris de la revelació divina, sinó també com els seus anunciadors (…) ens fa partícips de la seva vida i missió. L’Esperit del Ressuscitat capacita així la nostra vida per l’anunci eficaç de la Paraula a tot el món” (VD, 91).  

Avui el Papa Lleó XIV canonitza a Pietro To Rot (+1945), catequista del Sagrat Cor de Jesús a Papúa Nova Guinea que fou assesinat per defendre el matrimoni, prohibit per la dominació japonesa en la 2GM. També és canonitzat Ignazi Choukrallah Maloyan, bisbe martiritzat amb 46 anys en el genocidi armeni de 1915. Un soldat, testimoni ocular, va relatar que  "a aquesta hora, vaig veure un núbul que cobria als presoners i de tot arreu se emitia un aroma perfumat. Havia una mirada d’alegria i serenitat en els seus rostres". Fou executat l’11 de juny després de fer-li presenciar els martiris de dos grups de laics feligresos seus.